Durant el postfranquisme i la transicio, la poesia visual, allunyada cada cop mes d’un reducte experimentalista, va assolir a Catalunya unes quotes de socialitzacio molt amplies. L’any 1977 Manuel de Seabra i Josep Maria Figueres publiquen a Lisboa una Antologia da poesia visual europeia que considerem tota una fita pel que fa al reconeixement no tant d’una nova poetica, com sobretot d’un mitja expressiu que es preten universal. En plena efervescencia revolucionaria portuguesa, la poesia visual vol ser portaveu dels diversos alliberaments anunciats durant aquella decada. Amb una presencia singularment important de creadors catalans, l’ Antologia da poesia visual europeia mostra tambe la col·laboracio d’operadors d’avantguarda peninsulars durant aquest periode.