La glacera de la Paül, situada al Pirineu central, es desenvolupa durant la petita edat del gel. Els documents històrics, les ortofotografies, l’aplicació de tècniques geomàtiques i de sondejos GPR han permès fer el seguiment de la glacera i reconstruir-ne l’evolució des d’aleshores. En el segle XIX, s’inicia la pèrdua de massa fins a la seua transformació en una gelera. La glacera perd massa durant el segle XX, però en els anys noranta s’accelera la pèrdua vinculada a l’evolució climàtica antropogènica. En el segle XX, s’incrementa el ritme d’ablació i a partir de 2013, la successió d’estius càlids i processos de col·lapse del gel aboquen la glacera a la desaparició i a la permanència de gel relicte.