INTRODUCCIÓ: Existeixen a l'arquitectura espais que no poden qualificar-se ni d'interiors ni d'exteriors i que, a més, no poden explicar la seva existència segons una utilitat precisa i concreta. <br/>Si es representa l'ambient interior i l'exterior com una imatge de positiu-negatiu, -on les superfícies negres són l'edifici i les blanques, l'espai exterior- s'han de preveure unes superfícies grises que van apareixent com a difuminacions: són els espais intermedis. <br/>Aquest treball els analitza, preferentment des d'un punt de vista ambiental, que és visió parcial de la realitat arquitectònica. Encara que el punt de vista escollit sigui l'ambient físic i la sensació de confort, no es pretén fer una anàlisi deslligat del context arquitectònic. <br/>El confort a l'arquitectura és un tema molt estudiat i poc reeixit. L'existència de tants factors que influeixen sobre l'apreciació de l'espai, i la simultaneïtat en el temps i l'espai de diferents tipus i quantitats d'energies fan molt difícil estudiar-ho d'una manera integrada, que seria la més convenient en l'arquitectura. Cal plantejar-se fins a quin punt es pot objectivar el concepte de comoditat. <br/><br/>L'OBJECTIU: d'aquest treball és identificar els mecanismes que fan servir els espais intermedis per intervenir d'una manera tantes vegades positiva en la percepció del confort ambiental de l'arquitectura. Per aconseguir-ho es proposa: <br/>Identificar i caracteritzar els espais intermedis. Proposar una classificació que permeti reduir l'ampli ventall per treballar més fàcilment. <br/>Identificar-ne les funcions i aprofundir en els principals fenòmens ambientals que influeixen a l'arquitectura afectats per la presència d'espais intermedis. <br/>Valorar l'efecte dels espais intermedis sobre aquestes accions i sobretot en la percepció que en tenen els usuaris. <br/>Donar recomanacions sobre l'ús dels diferents espais intermedis segons les condicions ambientals del projecte, per facilitar la correcta i àmplia incorporació a l'arquitectura. <br/>Identificar els mecanismes dels espais intermedis per generar aquesta "acció favorable sobre el confort" final dels usuaris. <br/><br/>ESTRUCTURA DEL TREBALL: Comença per l'anàlisi dels espais intermedis en el temps i en l'espai (Capítol 1), passant a una difícil classificació (Capítol 2), i a l'estudi de les seves funcions a l'arquitectura, incloent i remarcant les funcions ambientals (Capítol 3). La anàlisi de què influeix realment en la percepció del confort i quins paràmetres i factors poden ser influïts pels espais intermedis (Capítol 4) permet establir conclusions. <br/>Els annexos inclosos tenen sentit per si mateixos: L'annex 1 es l'anàlisi lingüística dels espais intermedis. L'annex 2 resumeix les simulacions informàtiques d'un nombre determinat d'espais intermedis. L'annex 3 presenta les mesures en un espai intermedi real al llarg de més d'un any. En darrer lloc, s'inclou la bibliografia. <br/><br/>CONCLUSIONS <br/>L'estudi del confort ambiental als espais intermedis és una mostra evident de que no es poden separar les condicions ambientals de la realitat arquitectònica, ja que els marges de confort que els usuaris hi accepten són molt més amplis que els recomanats per realitzar les mateixes funcions en altres espais dissenyats especialment per a aquestes funcions. Com més concretes són les funcions per a les que es dissenya un espai més estrictes es tornen les volicions de l'usuari i això restringeix els marges de confort. <br/>No és que la seva capacitat "reguladora" sigui capaç de modificar de tal manera les condicions ambientals com perquè sempre quedin dins dels marges establerts, sinó que simultàniament les volicions (símbols) de l'usuari modifiquen aquests marges i els fan més amplis. <br/>L'arquitectura no és només l'espai construït (MATÈRIA), no és només l'ambient interior (ENERGIA) i no és només la formalització del símbol (INFORMACIÓ), sinó que és la conjunció de tots ells. A l'arquitectura per arribar a assolir condicions de confort s'han de satisfer necessàriament aquests tres factors.