Els nous reptes que es planteja la societat del segle XXI reclamen del patrimoni cultural que exerceixi els papers que li confereix ser tant un recurs per a la cultura com un capital econòmic. La primera de les funcions està relacionada amb la construcció de les identitats socials, amb valors simbòlics, amb el servei a l’educació i a la ciència, amb l’estímul de la consciència ciutadana o amb els valors sensitius i de gaudi. Com a capital econòmic, el patrimoni està relacionat amb la inserció en el sistema productiu, incloent-hi la generació de rendes o fins i tot de llocs de treball i, particularment, amb la inserció en el teixit local mitjançant la participació en el desenvolupament regional. Totes dues posicions indiquen que al patrimoni cultural li correspon un paper en la transformació de la societat. Assolir que aquestes demandes socials siguin canalitzades correctament i promoure la relació entre patrimoni i societat és un objectiu de tutela i, per tant, és un treball que ha d’ocupar un espai significatiu en les tasques de gestió de l’administració cultural. El III Pla General de Béns Culturals reflexiona sobre aquests reptes creant una estratègia de treball amb línies prioritàries d’actuació per assolir els objectius proposats.