L’objectiu de l’article és caracteritzar alguns vectors de la nova ruralitat i assenyalar com això s’ha concretat en la diversificació, l’emprenedoria i les oportunitats laborals de la Catalunya rural a les últimes tres dècades. Per a la realització de l’article hem utilitzat els resultats de diversos projectes de recerca (Canvi rural a Europa, Ideas, Ruremplo, Emprenedoria rural, Rudona, etc.) que, si bé no s’orientaven directament al tema, sí que contenien elements rellevants per a l’anàlisi.A la nova ruralitat catalana, el sector agrari i el model de modernització tradicional agrària han perdut protagonisme en benefici d’una economia més diversificada. Aquesta diversificació s’ha basat molt sovint en les explotacions agràries que han incorporat noves activitats en proporcionar llocs de treball per a les dones i facilitar la seva continuïtat. En paral·lel, nous emprenedors rurals han contribuït a un canvi incorporant activitats que han trobat en les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) un aliat important. Però, a més a més, en aquestes ultimes dècades les polítiques de reequilibri territorial, les polítiques de desenvolupament rural impulsades des d’Europa i l’estat del benestar han proporcionat llocs de treball que avui són un element fonamental de la nova ruralitat catalana.