L’estudi de la freqüentació d’ús de les platges ha esdevingut necessari a partir dels processos de massificació que s’hi reprodueixen, especialment a destinacions turístiques. La voluntat d’aquest article és explicar les pautes de consum del recurs platja per part dels usuaris, mesurar la seva eficiència turística i d’oci, i alhora aconseguir una caracterització de les platges segons les seves funcionalitats. S’assagen nous mètodes de recompte i d’anàlisi de les variables geogràfiques en termes de sostenibilitat, amb la creació d’un índex agregat de saturació turística, definit per la densitat d’usuaris, la motorització de l’accés i la urbanització de l’entorn; tots els quals són considerats negatius per a l’experiència recreativa i la conservació de l’entorn. L’estudi es fonamenta en una mostra de 18 platges representatives de les Illes Balears, de la qual es detallen els resultats d’una platja urbana (S’Arenalplatja de Palma) i d’una platja natural (Es Trenc).