La interseccionalitat s’està consolidant com una teoria clau per estudiar la dimensió social del canvi climàtic. Aquest article revisa de forma crítica els principals treballs acadèmics existents que utilitzen un marc analític interseccional per facilitar la comprensió de l’emergència climàtica, ressaltant-ne les aportacions, les potencialitats i els reptes principals. La interseccionalitat permet entendre el canvi climàtic des d’una perspectiva sistèmica, posant en relleu el rol de les estructures socials en la configuració de les experiències climàtiques. Aquesta teoria evidencia com l’emergència climàtica afecta de manera desigual individus i grups socials segons les seves posicions en les estructures de poder, visibilitzant les experiències dels col·lectius més marginalitzats. Així, la interseccionalitat s’erigeix com una eina fonamental per avançar cap a la justícia climàtica. Malgrat l’avenç dels darrers anys en els estudis interseccionals sobre canvi climàtic, l’article apunta la necessitat d’expandir la recerca cap a nous terrenys empírics i cap a noves perspectives metodològiques per consolidar aquest camp emergent.