El clima pirinenc amb influència mediterrània és el que ocupa una major extensió al Pirineu oriental. En aquest domini, les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre uns 10 °C i lleugerament per sota dels 0 °C (lleugerament superiors, en conjunt, a les corresponents a la vessant atlàntica); les precipitacions mitjanes anuals estan compreses entre menys de 600 i més de 1400 mm; els dies de neu oscil·len entre uns sis i més de vuitanta, segons les zones. L’estació més plujosa sol ser l’estiu, mentre que la més seca és l’hivern; les precipitacions (i, en particular, la neu) tenen menys importància que en el clima pirinenc amb influència atlàntica. El clima pirinenc amb influència mediterrània predomina en quatre vessants: septentrional, oriental, sud-occidental i sud-oriental. En la primera (alta conca de l’Aude) encara s’hi presenten alguns trets del clima pirinenc amb influència atlàntica (mínim estacional de precipitacions a l’estiu, al sector més septentrional). A la vessant oriental, les influències mediterrànies són clares però desiguals; així, el Canigó divideix aquesta vessant en dos sectors amb pluviometries contrastades: la conca del Tet, amb precipitacions relativament escasses, i la conca del Tec, amb precipitacions abundants. La vessant sud-occidental (alta conca del Segre), la més extensa del Pirineu oriental, és l’única que presenta, en certs sectors, una clara tendència cap a la semi-aridesa; aquesta característica s’explica per l’ombra pluviomètrica que exerceixen sobre aquest àmbit les dues serralades que constitueixen aquesta part del Pirineu. Finalment, la vessant sud-oriental (altes conques del Llobregat i del Ter-Freser) és la que presenta unes influències mediterrànies més marcades: les precipitacions estivals sovint superen els 300 mm, a causa de l’agreujament dinàmic que experimenten els fluxos d’aire humit mediterrani, molt persistents a l’estiu, en remuntar les muntanyes d’aquesta vessant.