És fàcil comprendre que la degradació ambiental agreuja la pobresa. En aquest article vull exposar la idea contrària, és a dir, que la pobresa pot, algunes vegades, ser la causa de la degradació ambiental. I aquesta és una tasca difícil, perquè no hi ha dubte que una persona amb un consum baix perjudica menys l'ecosistema que una que tingui un consum alt. Aquest article descriu casos de degradació del medi ambient provocada per la pobresa rural i urbana a l'Amèrica Llatina, prenent com a base la diferència entre "pressió de la població sobre els recursos" i "pressió de la producció sobre els recursos". En principi, pot semblar que la pobresa només és causa de degradació ambiental quan els pobres són nombrosos i excedeixen la capacitat de sosteniment del territori, però els economistes no accepten massa fàcilment el concepte de capacitat de sosteniment. D'altra banda, la convicció de l'Informe Brundtland -que la pobresa pot ser eliminada mitjançant el creixement econòmic (i no per la redistribució a nivell mundial)- vot ser contraproduent per raons ecològiques. En darrer lloc, l'article s'allunya del vocabulari dels mànagers ecològics internacionals: si la pobresa és causa de la degradació ambiental, alguns moviments socials radicals no haurien de ser entesos com a moviments ecologistes?.