La Geografia Humanista francòfona avala el seu passat i considera el futur. Per això, no dubta a repetir els principis que inaugura, de la mateixa manera que reafirma les diferències que considera que existeixen entre allò en qui: creu i el que els altres fan. Sap que el seu espai d'acció és el d'un interstici. En allò que avança com a nous suggeriments per a la pràctica estan presents els prodigis de la mirada o de la memòria, com també tots els riscs de les grans nostàlgies.