De totes les grans paraules, és a dir, de tots els vocables destinats a la confusió, cultura és amb força probabilitat la que ha sofert les més grans expropiacions. Procedent del mot llatí cultus, participi de colere, va designar en primer lloc el conreu de la terra, i amb el concepte de cultura animi de Ciceró es va obrir al conreu de l’esperit, al creixement de les facultats morals per la via de l’educació, l’experiència i la lectura dels grans autors. Aquest sentit es va mantenir intacte almenys fins al Romanticis-me alemany, en què el terme Kultur, sense abandonar la perspectiva universal de la cultura, posa l’accent en la forma particular amb què la tradició germànica realitza les constants de l’esperit humà.