La mort del comte Ermengol d’Osona a la batalla de Baltarga (c. 940) ha estat interpretada de dues maneres totalment oposades. Per a alguns, aquesta batalla va consistir en una topada entre catalans i nòmades hongaresos, mentre que per a d’altres fou un enfrontament entre les principals cases comtals catalanes. En aquest article abordarem la principal historiografia sobre el tema i situarem l’enfrontament de Baltarga al centre del joc de la política comtal catalana de mitjan segle X, rebutjant així les tesis que parlen d’un xoc contra hordes hongareses. Des del primer terç de la desena centúria diverses tensions van enfrontar les cases comtals de Barcelona i Cerdanya, unes tensions que van derivar en un enfrontament armat a la dècada del 940 per dirimir la successió del comtat d’Urgell i l’hegemonia als comtats catalans entre els fills i néts de Guifré el Pelós.