La fiscalitat ambiental s'ha consolidat com un instrument clau de les polítiques públiques per internalitzar els costos ambientals i promoure conductes sostenibles, en aplicació del principi de “qui contamina paga”. Aquest treball analitza el marc jurídic de la fiscalitat ambiental a la Unió Europea i realitza un estudi comparatiu centrat a espanya i Itàlia. Mitjançant una metodologia juridicodoctrinal i jurisprudencial, s'examinen les bases normatives europees, el grau d'implantació dels tributs ambientals i la seva coherència amb el Dret de la Unió Europea. L'anàlisi revela models diferenciats, més descentralització i innovació fiscal a Espanya i un enfocament més sectorial i regulatori a Itàlia. Així mateix, s’estudia la jurisprudència rellevant nacional i europea, que reforça la legitimitat de la fiscalitat ambiental com a instrument de protecció del medi ambient. En conclusió, cal destacar la necessitat d'una estratègia fiscal ambiental coherent, eficaç i socialment acceptada per avançar cap a la sostenibilitat.