La tendència generalitzada que considera l’autonomia com a finalitat de gran part dels objectius en polítiques de joventut ha sobredimensionat el concepte fins a mitificar-lo. Acotar-ne la definició, revisar els diversos noms que rep el mateix encàrrec així com contextualitzar el treball amb joves als efectes de la globalització, l’impacte social de les TIC i un mercat laboral de difícil accés permet segregar els trets més il·lusoris de la pretesa autonomia adulta dels elements veritablement útils per a l’atenció i acompanyament de joves en el seu procés d’autonomia. Es tracta d’una reflexió que recopila diversos plantejaments teòrics entorn del concepte d’autonomia i que desemboca en una proposta pràctica que, tot i estar basada en l’experiència en l’atenció a joves extutelats, pretén plantejar aspectes vàlids per a l’àmbit de la joventut en conjunt.