L’article estudia les aportacions realitzades per Sebastià Farnés (1854 1934) en el camp de la paremiologia des de les seves publicacions a les revistes catalanes de l’època (La Renaixensa, La Ilustració Catalana, Arxiu de Tradicions Populars i Catalana) i l’edició del llibre Assaig de paremiologia catalana comparada (1913) fins a l’elaboració de la seva gran obra, la Paremiologia catalana comparada (1992 99). L’estudi analitza les motivacions que van dur Farnés a interessar se per la paremiologia, les influències que va rebre i la seva col laboració amb l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, dirigit per Tomàs Carreras i Artau. Els resultats del treball mostren que Farnés va ser un folklorista preparat, que va aplicar amb eficàcia el comparativisme a l’estudi de les parèmies. Finalment, la seva gran contribució a l’estudi de la paremiologia catalana el situa com una de les figures més importants de la història del folklore català.