Partint de la idea de la ciutat com a palimpsest en el qual se superposen les petjades de les generacions, el text que es presenta a continuació reflexiona sobre el paper del paisatge i el patrimoni com a dipositaris de la memòria col·lectiva. Per a això, després de realitzar una exposició de la problemàtica del cas d'estudi triat (el llegat patrimonial de la mineria a Melilla), justifica la seva idoneïtat emparant-se en un marc estratègic i conceptual específics, situant el seu punt de partida en les polítiques contemporànies de paisatge i patrimoni. Posteriorment, presenta una metodologia d'anàlisi de la percepció subjectiva, que es complementa amb anàlisis històriques i espacials. L'objectiu d'aquest mètode és mesurar com de llegible és un paisatge patrimonial per a la població. Una de les principals aportacions és la transformació de les dades d'una enquesta en una cartografia que mostra el model mental de percepció d'aquest paisatge de cada grup de població analitzat. La seva pretensió és la de funcionar com una eina de diagnòstic de la problemàtica paisatgística des de l'anàlisi de la percepció, que pugui ser útil com a base per a plantejar accions específiques encaminades al reforç de la relació entre el patrimoni i el seu context. Starting from the idea of the city as a palimpsest in which the traces of generations are superimposed, the text that follows reflects on the role of landscape and heritage as repositories of collective memory. To do this, after exposing the problem of the chosen case study (the patrimonial legacy of mining in Melilla), it justifies its suitability based on a specific strategic and conceptual framework, placing its starting point in contemporary landscape policies and heritage. Later, it presents a methodology for the analysis of subjective perception, which is complemented with historical and spatial analyses. The objective of this method is to measure how legible a heritage landscape is for the population. One of its main contributions is the transformation of the data from a survey into a cartography that shows the mental model of perception of this landscape for each population group analyzed. Its aim is to work as a diagnostic tool for landscape problems from perception analysis, which can be useful as a basis for proposing specific actions aimed at strengthening the relationship between heritage and its context. Partiendo de la idea de la ciudad como palimpsesto en el que se superponen las huellas de las generaciones, el texto que se presenta a continuación reflexiona sobre el papel del paisaje y el patrimonio como depositarios de la memoria colectiva. Para ello, tras realizar una exposición de la problemática del caso de estudio elegido (el legado patrimonial de la minería en Melilla), justifica su idoneidad amparándose en un marco estratégico y conceptual específicos, situando su punto de partida en las políticas contemporáneas de paisaje y patrimonio. Posteriormente, presenta una metodología de análisis de la percepción subjetiva, que se complementa con análisis históricos y espaciales. El objetivo de este método es medir cómo de legible es un paisaje patrimonial para la población. Una de las principales aportaciones es la transformación de los datos de una encuesta en una cartografía que muestra el modelo mental de percepción de este paisaje de cada grupo de población analizado. Su pretensión es la de funcionar como una herramienta de diagnóstico de la problemática paisajística desde el análisis de la percepción, que pueda ser útil como base para plantear acciones específicas encaminadas al refuerzo de la relación entre el patrimonio y su contexto.