En aquest article es fa una revisió de la normativa que regula la participació ciutadana a l’actual Constitució xilena. En les últimes dècades resulta habitual trobar mecanismes de democràcia directa a les cartes fonamentals d’Europa i Llatinoamèrica. Xile, aparentment, ha estat fora de tot aquest corrent participatiu, tot i haver estat un dels primers països del continent a debatre aquesta qüestió i elaborar projectes per reformar la constitució. Amb la caiguda dels governs democràtics i la instal·lació d’una nova institucionalitat, s’imposen fórmules alternatives per regular la participació ciutadana que transformen aquesta qüestió en un dels eixos ideològics del govern dictatorial. Aquest eix consisteix a separar la participació ciutadana de la política, cosa que va alterar la dinàmica que durant més de 150 anys va caracteritzar Xile. En conseqüència, reconstruir el debat sobre participació en matèria constitucional resulta rellevant per comprendre i caracteritzar el model institucional vigent avui en dia a Xile.