En aquest treball s’analitzen les relacions entre el dret a la protecció de dades i els principis d’eficàcia i transparència administrativa, en relació amb la comunicacions d’informació en poder de l’Administració que continguin dades personals i que tinguin com a destinataris subjectes públics o privats. Es tracta, segons el parer de l’autor, d’un tema crucial del dret públic de la informació en què cal fer una profunda reflexió, la qual es comença a dur a terme en el dret europeu i comparat, però que es troba gairebé verge en el nostre dret, dins una orfandat legal, jurisprudencial i en gran manera doctrinal. L’article no es limita a una tasca d’indagació en els materials legals, jurisprudencials —en sentit ampli— i doctrinals, sinó que, a més, avança les directrius que han de disciplinar les relacions entre eficàcia, transparència i privacitat. I això a partir d’un axioma: la necessitat de compatibilització i ponderació d’aquests valors, i, per tant, de reconducció d’una interpretació extrema del dret a la protecció de dades —pròpia, probablement, d’un primer moment de la seva construcció dogmàtica— que amenaça de llastrar de manera indesitjable la possibilitat del fluix informatiu necessari per construir una Administració transparent i eficaç, per un mal entès «fonamentalisme de la protecció de dades», bona part de l’explicació del qual rau en la transposició mimètica a l’àmbit del tractament administratiu de les tècniques de protecció de la privacitat que tenen raó de ser en l’àmbit dels tractaments privats d’informació. En conclusió, una vegada més es posa de manifest que la diferència entre els subjectes, públics i privats, per raó dels fins que persegueixen —i que, en el cas de l’Administració, justifiquen la seva existència— marca el règim jurídic que cal aplicar. Tot això revela l’absoluta pertinència, la pràctica necessitat, de l’aprovació d’una llei reguladora del tractament administratiu de la informació. En tot cas, es tracta d’una matèria per construir a la qual s’ha tractat d’aportar alguns materials per al debat jurídic.