[cat] Si durant els anys de guerra, la demanda i el desenvolupament dels serveis i infrastructures de telefonia sofriren una clara aturada i fins i tot un retrocés a molts indrets, els anys 40, els de la terrible postguerra no foren en realitat molt millors. Tot el país s’enfrontava a necessitats més bàsiques i urgents que no pas la de poder parlar per telèfon. La demanda es reactivà lleugerament, la CTNE intentà com la resta d’empreses reprendre les seves activitats, però primer era necessari compondre el que s’havia espatllat o bé havia desaparegut. La capacitat econòmica per fer front a una extensió i millora del servei era realment baixa. A més, hi havia una quasi absoluta manca de subministres de material per el normal desenvolupament del servei. La indústria nacional vivia les seves hores més baixes i les possibilitats de la importació, estaven limitades per les quotes que fixava el Govern i les conseqüències de la guerra a Europa. La manca d’un material tan bàsic com el coure era tal, que es va arribar al extrem de desmuntar línies amb la finalitat de tornar a utilitzar el coure per fabricar fils més prims i així poder atendre les instal·lacions més urgents.