A partir de la revisión de la experiencia arrojada por algunos conflictos socioambientales de carácter urbano protagonizados por pueblos originarios asentados en lo que hoy es la Ciudad de México (capital de México), se acude a la justicia espacial como propuesta teórico-conceptual que posibilita una lectura e interpretación de las injusticias enfrentadas históricamente por estas comunidades que han perdido su lengua, y gran parte de sus tierras y su territorio y que, resisten a la urbanización capitalista neoliberal y neoestatista. En la búsqueda del reconocimiento de sus derechos sociales y políticos ha emergido, cada vez con mayor fuerza, la lucha por su autonomía política, cultural y territorial, siendo este contexto en el que el derecho que tienen los pueblos a un medio ambiente limpio en términos de una justicia ambiental, puede virar y dar atisbos de una justicia ecológica desde los pueblos originarios. Finalmente, los reclamos, acciones y proyectos tendientes a la construcción de una autonomía para los pueblos originarios, nos coloca nuevamente frente a la cuestión de una justicia social universal que exige discutir las formas particulares de enfrentar y concebir las injusticias espaciales particulares.

A partir de la revisió de l'experiència aportada per alguns conflictes socioambientals de caràcter urbà protagonitzats per pobles originaris assentats en el que avui és la Ciutat de Mèxic (capital de Mèxic), es recorre a la justícia espacial com a proposta teòrica-conceptual que permet una lectura i interpretació de les injustícies històricament enfrontades per aquestes comunitats que han perdut la seva llengua, i gran part de les seves terres i territori, i que resisteixen a la urbanització capitalista neoliberal i neoestatista. En la recerca del reconeixement dels seus drets socials i polítics ha emergit, cada vegada amb més força, la lluita per la seva autonomia política, cultural i territorial, essent aquest el context en què el dret que tenen els pobles a un medi ambient net en termes de justícia ambiental, pot virar i donar indicis d'una justícia ecològica des dels pobles originaris. Finalment, les reclamacions, accions i projectes tendents a la construcció d'una autonomia per als pobles originaris, ens situen novament davant la qüestió d'una justícia social universal que exigeix discutir les formes particulars d'enfrontar i concebre les injustícies espacials particulars.

Based on the review of the experience generated by some socio-environmental conflicts of an urban nature carried out by indigenous peoples settled in what is now Mexico City (capital of Mexico), spatial justice is used as a theoretical-conceptual proposal that enables a reading and interpretation of the injustices historically faced by these communities that have lost their language, and a large part of their lands and territory and that resist neoliberal and neostatist capitalist urbanization. In the search for recognition of their social and political rights, the struggle for their political, cultural and territorial autonomy has emerged, with increasing force, being this context in which the right of peoples to a clean environment in terms of environmental justice, can turn and give way to the ecological justice from the original peoples. Finally, the claims, actions and projects tending to the construction of autonomy for the original peoples, places us once again in front of the question of a universal social justice that requires discussing the particular ways of facing and conceiving particular spatial injustices.