Desde los estudios antropológicos se ha observado cómo las prácticas de escritura y lectura de la era digital están generando otras formas de leer y de escribir que van desde la apropiación de los textos, la rescritura de una parte de la obra y la conformación de comunidades. La escritura y la lectura han dejado de ser actos individuales o solitarios para reafirmar su carácter colectivo. Estos comportamientos están acompañados del posicionamiento de estéticas literarias alternativas que cuestionan los límites de los derechos del autor y defienden el uso del lenguaje como parte de una comunidad. Lo anterior se esboza a través del análisis de la propuesta literaria de la escritora mexicana Cristina Rivera Garza con el objetivo de observar cómo estas prácticas culturales se inscriben dentro de una pedagogía decolonial, de acuerdo con Mignolo y Walsh, ya que abren el camino a otras formas de conocer que retan las valoraciones estéticas universales y las estructuras de mercado hegemónicas.

 Des dels estudis antropològics s’ha observat com les pràctiques d’escriptura i lectura de l’era digital estan generant altres formes de llegir i d’escriure que van des de l’apropiació dels textos a la reescriptura d’una part de l’obra i la conformació de comunitats. L’escriptura i la lectura han deixat de ser actes individuals o solitaris per a reafirmar el seu caràcter col·lectiu. Aquests comportaments estan acompanyats del posicionament d’estètiques literàries alternatives que qüestionen els límits dels drets de l’autor i defensen l’ús del llenguatge com a part d’una comunitat. Això anterior s’esbossa a través de l’anàlisi de la proposta literària de l’escriptora mexicana Cristina Rivera Garza, amb l’objectiu d’observar com aquestes pràctiques culturals s’inscriuen dins d’una pedagogia decolonial, segons Mignolo i Walsh, ja que obren el camí a altres formes de conèixer que repten les valoracions estètiques universals i les estructures de mercat hegemòniques.

From the anthropological studies it has been observed how the writing and reading practices of the digital age are generating other ways of reading and writing that range from the appropriation of texts, the rewriting of a part of the work and the formation of communities. Writing and reading have ceased to be individual or solitary acts to reaffirm their collective character. These behaviors are accompanied by the positioning of alternative literary aesthetics that question the limits of author’s rights and defend the use of language as part of a community. The above is outlined through the analysis of the literary proposal of the Mexican writer Cristina Rivera Garza in order to observe how these cultural practices are inscribed within a decolonial pedagogy, according to Mignolo and Walsh, since they open the way to others forms of knowing that challenge universal aesthetic assessments and hegemonic market structures.