[ES] La borrasca Gloria es un claro ejemplo de la exposición y vulnerabilidad del litoral a eventos naturales súbitos, de origen meteorológico. De una situación aparentemente normal el día 16 de enero de 2020, y sin ningún preaviso de temporal, se pasó a unas condiciones meteorológicas y oceanográficas muy adversas entre los días 20 y 23 de enero, sobre el litoral y plataforma levantina de la Península Ibérica, desde Cap de Creus hasta Cap de la Nau. A los intensos vientos y fuertes precipitaciones se le sumó la acción de un gran oleaje, fuertes corrientes y un importante incremento en el nivel del mar, ocasionando un gran impacto en la línea de costa y también, aunque menos perceptible, en los fondos marinos litorales. Entre las afectaciones físicas más claras destacan las inundaciones y el retroceso de la línea de costa. Éstas deterioraron infraestructuras turísticas y de comunicación (terrestre y marítima), así como instalaciones y dispositivos utilizados por la flota pesquera y la industria de acuicultura. En el contexto actual de emergencia climática, la borrasca Gloria apunta a la imperiosa necesidad de mejorar nuestra capacidad para predecir la frecuencia e intensidad de eventos meteorológicos y oceanográficos extremos, explorar sus posibles consecuencias, y proponer posibles medidas preventivas y paliativas. Esto requiere establecer y consolidar series temporales largas de observación marina y estudiar los procesos dinámicos de respuesta y reajuste de los sistemas del litoral y la plataforma continental. Las series temporales son fundamentales para caracterizar a los ecosistemas litorales y marinos, identificando tanto su estado medio actual (baseline) como las tendencias a mediano y largo plazo (p.ej. la subida del nivel del mar) y los periodos de retorno de eventos singulares (p.ej. borrascas extremas). Asimismo, el estudio de los procesos permite identificar los mecanismos y secuencias de interacción entre las diferentes variables físicas y biológicas. La premisa es que los mecanismos dinámicos son fundamentalmente invariables, manteniéndose similares en la actualidad y en un futuro, en tanto que los modos de respuesta pueden ser muy distintos. El estudio de la dinámica y desarrollo de la propia borrasca y su efecto sobre el medio físico y el ecosistema marino debe ir acompañado de un análisis de la sensibilidad y resiliencia de la línea de costa y la plataforma continental. Solo mediante el estudio integral de los forzamientos externos y de la resiliencia del ecosistema costero, se podrán identificar las medidas preventivas y paliativas que se ajusten mejor a las dinámicas naturales del sistema litoral. Éstas serán, sin duda alguna, las que garantizarán su pervivencia futura

[CAT] La borrasca Glòria és un clar exemple de l'exposició i vulnerabilitat del litoral a esdeveniments naturals sobtats, d'origen meteorològic. D'una situació aparentment normal el dia 16 de gener de 2020, es va passar a unes condicions meteorològiques i oceanogràfiques molt adverses entre els dies 20 i 23 de gener, sobre el litoral i plataforma llevantina de la Península Ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de la Nau. Als intensos vents i fortes precipitacions se li va sumar l'acció d'un gran onatge, forts corrents i un important increment en el nivell de la mar, ocasionant un gran impacte en la línia de costa i també, encara que menys perceptible, en els fons marins litorals. Entre les afectacions físiques més clares destaquen les inundacions i la reculada de la línia de costa, les quals van deteriorar infraestructures turístiques i de comunicació (terrestre i marítima), així com instal·lacions i dispositius utilitzats per la flota pesquera i la indústria d'aqüicultura. En el context actual d'emergència climàtica, la tempesta Glòria apunta a la imperiosa necessitat de millorar la nostra capacitat per a predir la freqüència i intensitat d'esdeveniments meteorològics i oceanogràfics extrems, explorar les seves possibles conseqüències, i proposar possibles mesures preventives i pal·liatives. Això requereix establir i consolidar sèries temporals llargues d'observació marina i estudiar els processos dinàmics de resposta i reajustament dels sistemes del litoral i la plataforma continental. Les sèries temporals són fonamentals per a caracteritzar els ecosistemes litoral i marí, identificant tant el seu estat mitjà actual (baseline) com les tendències a mitjà i llarg termini (p. ex. la pujada del nivell de la mar) i els períodes de retorn d'esdeveniments singulars (p. ex. borrasques extremes). A més, l'estudi dels processos permet identificar els mecanismes i seqüències d'interacció entre les diferents variables físiques i biològiques. La premissa és que els mecanismes dinàmics són fonamentalment invariables, mantenint-se similars en l’actualitat i en un futur, mentre que els tipus de resposta poden ser molt diferents. L'estudi de la dinàmica i desenvolupament de la pròpia borrasca i el seu efecte sobre el medi físic i l'ecosistema marí ha d'anar acompanyat d'una anàlisi de la sensibilitat i resiliència de la línia de costa i la plataforma continental. Només mitjançant l'estudi integral dels forçaments externs i de la resiliència de l'ecosistema costaner, es podran identificar les mesures preventives i pal·liatives que s'ajustin millor a les dinàmiques naturals del sistema litoral. Aquestes seran, sens dubte, les que garantiran la seva pervivència futura

1 page