En el projecte s’han marcat com a objectius: dissenyar, simular, construir, verificar els resultats mitjançant assajos en el laboratori i caracteritzar el funcionament de l’accionament. Per tal d’aconseguir aquestos objectius i reduir costos es partirà d’un motor convencional d’inducció del que s’aprofitaran les tapes, la carcassa i l’eix nu (sense la gàbia d’esquirol corresponent) i es bobinarà seguint els esquemes i càlculs derivats en el corresponent apartat de la memòria. En el procés de disseny, s’han elaborat 76 estructures diferents. De totes elles se n’ha escollit les millors seguint un criteri de selecció que consisteix en obtenir una bona relació entre la inductància d’alineament (Ld) i la de no alineament (Lq), és a dir, Ld>>Lq. Per altre banda, aquestes xapes dissenyades han de poder ser tallades i muntades sense perill de que es puguin trencar fins hi tot en la posada en marxa i posterior funcionament del conjunt. Posteriorment s’ha simulat amb un programa d’elements finits (femm) per a obtenir els resultats de simulació del disseny. Mitjançant aquest programa de simulació podrem extreure diferents valors, entre ells els valors d’inductàncies, densitat de flux, parells, etc... Un cop dissenyat i simulat, es tallaran les xapes del nou rótor amb làser, es poliran totes les xapes una a una i s’envernissaran per una cara. Aconseguit arribar a aquest punt es col·locaran en l’eix i es premsaran per a que quedin ben compactes. Posteriorment serà necessari fabricar un sistema que permeti subjectar i posteriorment equilibrar el conjunt i evitar que es belluguin en el seu funcionament. Construït l’accionament síncron, caldrà comprovar al laboratori que els resultats que n’obtenim mitjançant les corresponents proves s’ajusten als resultats extrets dels programes de simulació amb el corresponent recull de dades.