En el segle XXII encara existeixen mites i prejudicis sobre la sexualitat de les persones amb síndrome de Down. A més, les famílies, senten una forta preocupació vers la sexualitat dels seus fills, ja que les persones amb una discapacitat intel·lectual tenen més probabilitats de patir abusos sexuals. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest estudi era conèixer si avui en dia encara existeixen prejudicis socials i falses creences que limiten i dificulten el desenvolupament de la sexualitat de les persones amb síndrome de Down així com, la coneixença que tenen les famílies i les professionals que atenen aquest col·lectiu entorn la sexualitat. Per tal de complir els objectius proposats es va passar un qüestionari a les persones amb síndrome de Down, un qüestionari a les famílies i un qüestionari a les professionals que treballen amb les persones amb síndrome de Down i famílies. Els resultats obtinguts en els tres instruments ens mostra que tant les persones amb síndrome de Down com les famílies segueixen en general les mateixes preocupacions i inquietuds respecte a la sexualitat, en canvi els professionals van més enllà respecte als àmbits qüestionats. Però la família posa èmfasis a una falta d d’informació, recursos, eines i estratègies per tal de realitzar una educació sexual als seus fills amb síndrome de Down a casa. Per tant, s’ha elaborat una sèrie de suggeriments amb la finalitat d’oferir recursos a les famílies i que aquestes ho puguin utilitzar per a explicar i treballar amb els seus fills que és la sexualitat des de casa.

In the 22nd century there are still myths and prejudices about the sexuality of people with Down’s syndrome. In addition, families are deeply concerned about their children’s sexuality, as people with intellectual disabilities are more likely to be sexually abused. For this reason, the aim of this study was to find out if there are still social prejudices and false beliefs that limit and hinder the development of the sexuality of people with Down syndrome as well as, the knowledge of the families and professionals who attend this group around sexuality. To meet the proposed objectives, a questionnaire was passed to people with Down syndrome, a questionnaire to families and a questionnaire to professionals working with people with Down syndrome and families. The results obtained in the three instruments show that both people with Down’s syndrome and families in general follow the same concerns and concerns about sexuality, while professionals go beyond the areas in question. But the family emphasizes a lack of information, resources, tools, and strategies to provide sex education to their children with Down syndrome at home. Therefore, a series of suggestions has been prepared in order to make resources available to families and that they can use it.

TFM del Màster Universitari en Psicopedagogia tutoritzat per Ingrid Sala Bars