La “Profiguració” és un neologisme que indica i explica la promoció de la interdependència intergeneracional. És la proposta d’un nou contracte social entre generacions, més solidari, amb equitat, respecte i reconeixement mutu, com integrants actius i interdependents de la societat. En aquest sentit, la “Socialització Profigurativa”, com a socialització integral amb el concurs de totes les edats, ha de formalitzar aquest nou contracte social intergeneracional (vid Molina-Luque, 2017, 2019 i 2020). En la nostra experiència, un exemple són les propostes d’aprenentatge servei (ApS) que vertebren la interdependència entre els i les joves (estudiants universitaris, en aquest cas) i la gent gran (també algunes d’aquestes persones estudiants de programes “Sènior” universitaris). Margaret Mead (2019) va establir tres tipus de transmissió de coneixement, segons la cultura de tres tipus de societats, en una classificació de continuïtat o discontinuïtat de normes i patrons: a) Societats de cultura postfigurativa: es tendeix a reproduir la cultura de sempre, sent la continuïtat i la tradició el més important. Els més grans, els adults, són els que ensenyen als més joves. b) Societats de cultura cofigurativa: es dona una relació més horitzontal. No compta tant la cultura tradicional com la tècnica. L’ensenyament-aprenentatge és entre generacions coetànies, entre iguals, entre els de la mateixa edat. c) Societats de cultura prefigurativa: no s’aprèn tant de les generacions adultes sinó de les més joves. La Universitat forma persones, ciutadans i professionals, essent tots els graus i màsters focus d’acció i d’impuls d’aquesta formació intergeneracional. La nostra proposta d’ApS (CEL) universitària incorpora diversitat d’elements, activitats, pràctiques i programes d’acció profigurativa, tant en la docència com en la recerca i en la transferència, així com en la seva gestió quotidiana i documentació institucional.