El tema d’aquest text és la igualtat i la cohesió social. S’observa aquest des de la diferència (la desigualtat) i es refereix sovint d’entrada a la renda (no a la riquesa, no al benestar). També es sol fer en base a les famílies o sustentadors principals, no dels individus aïlladament, i tant respecte del mercat com a resultes de l’acció posterior de l’estat. Si la desigualtat la valorem respecte de la renda final disponible la haurem de comparar així amb la distribució de renda inicial o primària, i això ens remet a les persones en edat de treballar, i no del conjunt de la població, que inclouria també aturats, pensionistes i població no activa (notem que si ho féssim aïlladament dels pensionistes i consideréssim com a renda primària la pròpia pensió podríem trobar irregularitats a les comparatives segons si aquestes pensions fossin o no netes de impostos i segons la quantia de la resta de rendes). Hom mira la renda final disponible tot i incorporant a la renda procedent del mercat en les seves diferents fonts (també del capital i en espècie) el resultat del que es resta amb impostos i s’afegeix amb les transferències públiques. En realitat, però, no es consideren tots els impostos sostrets: només dels personals sobre la renda; no dels indirectes sobre el consum (l’efecte d’aquests –la seva incidència pel que fa l pagador final- és molt discutit i canviant segons moment del temps i país). I pel que fa a la despesa hom considera només les prestacions monetàries o transferències en cash; no les que l’estat ofereix en espècie, gratuïtes en el punt d’accés. Incloure-les te complicacions en raó a qui finalment beneficien aquestes, fent les imputables als destinataris segon utilització relativa que se’n faci o despesa que altrament substitueixi (notem que l’assegurament que donen aquestes pot fer innecessari pagar una prima per cobertura de risc, per exemple en la sanitat o en la dependència). I entre aquestes transferències monetàries, sempre que es pugui caldrà identificar aquelles que son assistencials (universals per tothom sense distinció), de les que son contributives (només per aquells que han cotitzat prèviament), o que depenen d’alguna condició prèvia (necessitat relativa o prova de mitjans). L’objectiu és avaluar l’efecte d’aquella acció re-distributiva per grups de beneficiaris i bàsicament per grups (decils) de renda. I com aquell varia entre països o en un país entre distints moments del temps. Per a jutjar si el responsable públic és efectiu en el manteniment d’unes desigualtats tolerables per a no malmetre la cohesió social, hom sol jutjar l’evolució de la capacitat redistributiva intentant entendre els seus determinants en general (naturalesa dels sistemes de protecció social), així com les relacions que acompanyen els nivells de desigualtat entre abans i després de la intervenció pública, respecte d’algunes variables econòmiques característiques del país o del cicle econòmic. Aquest treball es proposa estudiar, en primer lloc, els factors que expliquen els diferents nivells de desigualtat de renda de mercat (‘ex ante’, a la distribució primària) a diferents països de la OCDE, així com en quin grau aquesta desigualtat és corregida per la intervenció pública (redistribució, renda final ex post), i com ha evolucionat i de què ha depès el poder redistributiu dels estats en els darrers anys. Es tracta de saber quin paper juga en la redistribució la relació entre impostos sobre la renda i les transferències, monetàries o en forma de beneficis en espècie, així com també el pes de la imposició sobre la renda dintre dels ingressos públics i la magnitud de la intervenció de l’estat. A més, s’avaluarà quina relació tenen aquests factors en els nivells de renda per càpita i creixement econòmic, així com altres possibles determinants de la desigualtat com l’atur, els sistemes de pensions o la participació de les dones en el mercat de treball. Aquesta reflexió serà ‘volcada’ finalment a la realitat del nostre país des de les escasses referències estadístiques disponibles.