La formació professional a Suïssa: una perspectiva de gènere. Des de la socialització fins a la resistència

A Suïssa, la formació professional (FP) dual, que combina l'aprenentatge a la institució docent i la formació en una empresa mitjançant un conveni, és la via més seguida pels joves després de l'ensenyament obligatori. La participació activa de les empreses en el sistema dual facilita que s'estableixi un fort vincle amb el mercat laboral i amb les lògiques que el regeixen. En conseqüència, la formació professional funciona com una avantsala del món productiu, on els joves conviuen amb la discriminació i la segregació del treball en funció del gènere. Basat en una anàlisi qualitativa de 46 entrevistes, aquest article pretén analitzar la formació professional com a lloc de socialització laboral, però també de gènere. Durant la seva primera experiència en la formació professional, els joves s'enfronten a la divisió del treball i a les diferents normes existents en funció del gènere. Al mateix temps, aprenen les normes de gènere vinculades a les ocupacions específiques en un context segregat. En el lloc de feina, en relació amb els seus companys, la socialització pot ser bastant abrupta per als joves. Finalment, l'article posarà en relleu com els aprenents renegocien les normes i els codis, com ells es resisteixen a acceptar aquestes imposicions i, en particular, l'ús de les estratègies de gènere.

En Suiza, la formación profesional (FP) dual, que combina el aprendizaje en la institución docente y la formación en una empresa mediante un convenio, es la vía más seguida por los jóvenes después de la enseñanza obligatoria. La participación activa de las empresas en el sistema dual proporciona un fuerte vínculo con el mercado laboral y sus lógicas. En consecuencia, la FP funciona como una antesala del mundo productivo, donde los jóvenes conviven con la discriminación y la segregación del trabajo en función del género. Basado en un análisis cualitativo de 46 entrevistas, este artículo pretende analizar la FP como lugar de socialización laboral, pero también de género. Durante su primera experiencia en la FP, los jóvenes se enfrentan a la división del trabajo y a las diferentes normas existentes en función del género. Al mismo tiempo, aprenden las normas de género vinculadas a las ocupaciones específicas en un contexto segregado. En el lugar de trabajo, en relación con sus compañeros, la socialización puede ser bastante abrupta para los jóvenes. Finalmente, el artículo pondrá de relieve cómo los aprendices renegocian las normas y los códigos, cómo ellos se resisten a aceptar estas imposiciones y, en particular, el uso de las estrategias de género.

In Switzerland, dual vocational education and training (VET), which alternates learning at school and training in a host-company, is the most common educational pathway followed by young people after compulsory school. The active involvement of companies in the system provides a strong tie with the labour market and its logics. Consequently, VET functions as its antechamber by preparing young people for gender segregation and discrimination as they are experienced in everyday working life. Based on a qualitative analysis from 46 interviews, this paper analyses VET as a place of occupational, but also of gender socialisation. During their first experience in VET, young people are confronted with the sexual division of labour and the hierarchy between the sexes. In parallel, they learn gender norms related to a specific occupation in a segregated context. At the working place, in relation to co-workers, socialisation can be quite rough for these young people. Finally, the paper will highlight how the apprentices renegotiate the norms and codes and how they resist these assignations, in particular using gender strategies such as defensive virility or muliebrity.