Ressenya del llibre: Llona, M. (coord./ed.); García-Orellán, R.; Roca i Girona, J. I.; Martínez Flores, L.; Vilanova, M.; Domínguez Prats, P.; Díaz Sánchez, P.; Sandoval García, C. (2012). Entreverse, teoría y metodología práctica de las fuentes orales. Bilbao, Universidad del País Vasco / Euskal Herrico Unibersitatea, Servicio Editorial.Entreverse, teoria y metodología práctica de las fuentes orales és un llibre col·lectiu que consta de set col·laboracions. Els tres primers capítols —de l’editora Miren Llona, Rosa García-Orellán i Jordi Roca, conjuntament amb Lídia Martínez Flores— tenen un caràcter més aviat teòric, mentre que els quatre restants —signats per Mercedes Vilanova, Pilar Domínguez Prats, Pilar Díaz Sánchez i Carlos Sandoval— són, per la seva temàtica, força més monogràfics. Després d’un breu pròleg on la coordinadora i editora explica els objectius de la publicació, ella mateixa signa el primer capítol, titulat “Historia oral: la explicación de las identidades a través de la historia de vida”, en el qual aborda un seguit de temàtiques generals com ara el paper de la memòria vista no tant com un magatzem de records, sinó com una instància de caràcter creatiu i fonamental en la construcció del subjecte; la importància dels enclavaments de memòria (allò que Teresa del Valle, que no és mencionada malgrat la proximitat geogràfica, i seguint Bakhtin, anomena cronotopos); els vincles entre memòria individual i col·lectiva i entre passat i present, i les diferències de gènere a l’hora de definir el jo i la pròpia vida. També com els anomenats egodocuments són generats a tres bandes, el narrador, l’entrevistador i la vinculació del narrador amb els discursos culturals del passat i del present, així com altres temes teòrics generals.