L'esforç de les institucions s'hauria de concentrar en la política de l'equilibri territorial, en aconseguir un conjunt harmònic, comptant amb els nyaps i els desastres passats i inevitables. Catalunya ha de vertllar perquè els terrenys agrícoles no es converteixin en urbanitzables, perquè els boscos no pateixin més l'agressió d'urbanitzacions teratològiques i perquè les ciutats, encara que perdin habitants, comparteixin el somni d'un "País-Ciutat".