La recerca que aquí es presenta se centra en els primers anys de construcció de l'Eixample de Barcelona, quan el tipus constructiu que reconeixem avui dia com de l'Eixample encara s'estava gestant. És l'època en què els tipus arquitectònics propis del segle XIX a Barcelona, caracteristics del que avui dia és la Ciutat Vella, experimentaven modificacions per adaptar-se a aquesta nova trama urbana de parcellari més ampli. És una època de canvis quant a ordenances i en què les tècniques constructives de l'època tenen espai per desenvolupar-se i despuntar. Es presenten tres casos d'estudi construits per l'arquitecte Elias Rogent: la casa per a Felip Beltran Amat (1872-1879), la casa per a Miquel Albà (1872-1879) i la casa per a Miquel Boada (1880-1882), totes elles pertanyents a aquesta primera etapa de construcció de l'Eixample barceloni. A partir de la presentació d'aquests casos i la comparació de la construcció amb els seus referents tipo- logics i amb altres edificis contemporanis de l'Eixample, sindaga en les particularitats tipològiques dels edificis d'Elias Rogent dins l'Eixample primigeni.

Peer Reviewed