El túnel del Cadí, inaugurado en 1984, es una infraestructura estratégica que conecta el Pirineo catalán con el área metropolitana de Barcelona y la frontera con Francia. Tras cuarenta años en funcionamiento, resulta esencial realizar evaluaciones ex post para entender el impacto real de estas infraestructuras, no solo desde un punto de vista económico, sino especialmente por su efecto social. Este tipo de análisis permite valorar si las inversiones realizadas han cumplido sus objetivos iniciales, así como contribuir al diseño de políticas públicas más eficientes y sostenibles en el futuro. El presente trabajo se centra en el análisis coste-beneficio social del túnel del Cadí mediante la metodología del Sistema de Análisis de Impacto Territorial (SAIT). Se ha puesto énfasis en los beneficios generados por el ahorro de tiempo, la reducción de accidentes, la disminución de los costes operativos y los impactos ambientales positivos, como la reducción de emisiones contaminantes y de ruidos, especialmente en las rutas alternativas. Además, se ha realizado una evaluación del impacto socioeconómico, profundizando en cómo esta infraestructura ha transformado la estructura productiva y las dinámicas territoriales de ambas comarcas. Finalmente, el trabajo también incluye un análisis financiero para poner en perspectiva los costes y beneficios desde un punto de vista puramente económico. Los resultados de este estudio remarcan la importancia del componente social en la valoración de grandes obras públicas y aportan una visión global sobre la eficiencia y sostenibilidad de inversiones que han marcado profundamente el territorio.

The Cadí tunnel, first opened in 1984, is a strategic infrastructure connecting the Catalan Pyrenees with the metropolitan area of Barcelona and the border with France. After forty years in operation, it is essential to carry out ex post evaluations in order to understand the real impact of these infrastructures, not only from an economic point of view, but especially in terms of their social effect. This type of analysis makes it possible to assess whether the investments made have fulfilled their initial objectives, and also to contribute to the design of more efficient and sustainable public policies in the future. This work focuses on the social cost-benefit analysis of the Cadí tunnel using the methodology of the Territorial Impact Analysis System (SAIT). The emphasis has been placed on the benefits generated by the time savings, the reduction of accidents, the reduction of operating costs and the positive environmental impacts, such as the reduction of pollutant emissions and noise, especially on the alternative routes. In addition, an evaluation of the socio-economic impact has been carried out, examining in depth how this infrastructure has transformed the productive structure and territorial dynamics of both regions. Finally, the work also includes a financial analysis to put into perspective the costs and benefits from a purely economic point of view. The results of this study highlight the importance of the social component in the evaluation of large public works and provide a global vision of the efficiency and sustainability of investments that have deeply shaped the territory.

El túnel del Cadí, inaugurat el 1984, és una infraestructura estratègica que connecta el Pirineu català amb l’àrea metropolitana de Barcelona i la frontera amb França. Després de quaranta anys en funcionament, resulta essencial dur a terme avaluacions ex-post per entendre l’impacte real d’aquestes infraestructures, no només des d’un punt de vista econòmic, sinó especialment pel seu efecte social. Aquest tipus d’anàlisi permet valorar si les inversions realitzades han complert els seus objectius inicials, així com contribuir al disseny de polítiques públiques més eficients i sostenibles en el futur. El present treball se centra en l’anàlisi cost-benefici social del túnel del Cadí mitjançant la metodologia del Sistema d’Anàlisi d’Impacte Territorial (SAIT). S’ha posat èmfasi en els beneficis generats per l’estalvi de temps, la reducció d’accidents, la disminució de costos d’operació i els impactes ambientals positius com la reducció d’emissions contaminats i de sorolls, especialment en les rutes alternatives. A més, s’ha realitzat una avaluació de l’impacte socioeconòmic, aprofundint en com aquesta infraestructura ha transformat l’estructura productiva i les dinàmiques territorials d’ambdues comarques. Finalment, el treball també inclou una anàlisi financer per posar en perspectiva els costos i beneficis des d’un punt de vista purament econòmic. Els resultats d’aquest estudi remarquen la importància del component social en la valoració de grans obres públiques i aporten una visió global sobre l’eficiència i sostenibilitat d’inversions que han marcat profundament el territori.