• 2020-2024close
• Open Access close
• Restricted close
• Embargo close
• Research software close
• Other research products close
• Lecture close
• Digital Humanities and Cultural Her... close

ispartof: Sacred texts/Profane images Dynamics of transmission of religious knowledge: in dialogue with Congolese popular painting location:U of Cosenza, Calabria, Italia date:4 Jun - 6 Jun 2024 This presentation deals with the artisitic output of Mfumu'eto, one of Congo's best-known comic strip artists. Invited lecture, invited by: Rosario Giordano, University of Cosenza status: published

Presentazione fatta da Roberto Barbera alla XIIth AIES Conference "Diagnosis, Conservation and Valorization of Cultural Heritage"

Although the idea of Europe dates back to ancient times and was crystallised in the Enlightenment, the plan for European unification emerged in the second half of the 20th century as a consequence of an economic process based on a single market and a single currency. European integration is therefore a recent chapter in the history of Europe, one which has been written before our very eyes, but it remains fragmented into disparate national histories. In the 21st century, those writing the history of Europe find themselves confronted with a threefold challenge: they must meet the demands of the digital age, adjust to the paradigm shift within the historical discipline and navigate the geopolitical upheavals that the continent has been experiencing since 1989 (the fall of communism; the enlargement of the European Union; the many crises the EU has faced, including Brexit; the divide between institutions and citizens; the socio-economic consequences of the global crisis, including the COVID-19 health crisis; the new nature of transatlantic relations, etc.).

Phoebe Apperson Hearst měla velmi úspěšného vlastního syna Williama, který byl ale více jako jeho otec: tvrdý obchodník. Našla však jemnou, uměleckou duši v malíři Orrinu Peckovi (1860–1921), který byl údajně gay a který ji, ještě za života své vlastní matky, začal oslovovat „má druhá mámo.“ Na základě podrobného výzkumu jejich vzájemné korespondence v Peckově pozůstalosti se můžeme ptát, jak moc si byla progresivní, bohatá žena 19. století, jakou byla Phoebe Hearst, vědoma Peckovy sexuality a pokud ano, jestli s tím neměla problém, nebo šlo o nevyřčené tajemství mezi nimi? Jejich příběh představí historik umění Ladislav Zikmund-Lender. Phoebe Apperson Hearst had a very successful son of William, but he was more like his father: a tough businessman. However, she found a delicate, artistic soul in the painter Orrin Peck (1860–1921), who was allegedly gay and who, while still his own mother's life, began to address her as “my second mother.” Based on a detailed study of their correspondence in Peck's estate, we may ask how much a progressive, rich 19th-century woman like Phoebe Hearst was aware of Peck's sexuality, and if so, if she had no problem with it, or was it an unspoken secret between them? Their story will be presented by art historian Ladislav Zikmund-Lender.

Agencification phenomenon in the EU has led to concerns about controls over EU agencies’ actions. As the quantity and ‘quality’, i.e., strength of de jure powers, of EU agencies have grown in the last decades, so does the system of control over agencies show its development. The controls over all EU agencies with the de jure decision-making powers as well as the European Central Bank within the Single Supervisory Mechanism have been supported with the establishment of Boards of Appeal, which count 9 entities. Like with the agencification phenomenon however, the establishment and characteristics of the Boards vary greatly from agency to agency without clear indications as to why the differences (should) exist and what exact role and how much discretion (should) be given to the Boards. As this unclarities put the legitimacy of the system of controls of EU agencies under pressure, an attempt to build a common system of review of agency action by the Boards seems desirable. To contribute to this ultimate goal of our study, this chapter offers a historical overview of agencification and review of agency action in the EU, rationales behind the creation of agencies’ appeal bodies and an attempt of classification of different boards to enhance comprehension and development of a common system of review of agency action. For learning purposes, we look at the system of administrative review in the US. We base our analysis on relevant secondary legislation, such as agencies’ founding acts, rules of procedure, case-law in the EU and in the US and relevant academic literature.

“Connected Worlds: the Caribbean, Origin of Modern World”. This project has received funding from the European Union´s Horizon 2020 research and innovation programme under the Marie Sklodowska-Curie grant agreement Nº 823846. European Union´s Horizon 2020 research and innovation programme under the Marie Sklodowska-Curie grant agreement Nº 823846 Peer reviewed

Im Rahmen der Akademievorträge an brandenburgischen Schulen 2021/22 bot die Initiative "Forschungsdatenmanagement" den Schülerinnen und Schülern einen Einblick in die Themen Datenorganisation und -sicherung. Denn die Menge an digitalen Daten auf dieser Erde wächst täglich. Umso wichtiger ist das Management der eigenen Daten, um den Überblick zu behalten – privat, aber auch im Studium oder Berufsleben. In der Wissenschaftswelt geben die „Leitlinien zur Sicherung guter wissenschaftlicher Praxis“ den sorgsamen Umgang mit den sogenannten „Forschungsdaten“ sogar vor. In den Geistes- und Kulturwissenschaften versteht man unter dem Begriff alle Quellen/Materialien und Ergebnisse, die im Zusammenhang einer Forschungsfrage gesammelt, erzeugt, beschrieben und/oder ausgewertet werden. Wie geht man mit diesen Daten am besten um und welche Tipps und Tricks kann man sich hier für seine private Datenorganisation abschauen? Der Vortrag sensibilisiert für die Relevanz von Datenmanagement und gibt einen datenzentrierten Einblick in (geistes-)wissenschaftliche Forschungsprozesse.

Conferència de Matilde Eiroa (Universidad Carlos III de Madrid) en el marc del 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin, titulat "Món digital, imatges i història: memòries en tensió", celebrat els dies 20, 21 i 22 de setembre a Portbou. Eiroa exposa que les fonts historiogràfiques no es limiten només als documents i els seus discursos, sinó que inclouen també les imatges i l’oralitat. Integra els elements digitals com a fonts històriques que contenen informació historiogràfica rellevant. Citant a Paul Preston, qui defensa que l’historiador estableix la seva síntesi a partir de les fonts historiogràfiques, de les quals es pot deduir coneixement sobre el passat, Eiroa explica la confluència i la classificació variada de fonts en diferents suports, localitzacions i tipologies (primàries i secundàries, qualitatives i quantitatives, etc.). A més, especifica que en l'espai digital existeix una gran quantitat de materials, molts d'ells reutilitzables i generats per una infinitat d’autors. Segons Eiroa, un dels principals problemes d’aquestes fonts és l’abundància i l’emmagatzematge de dades, algunes de les quals tenen accés restringit (Deep Web). Davant el desafiament de la seva classificació, ella proposa fer-ho segons el seu origen tècnic (documents tradicionals digitalitzats o nascuts digitals), el suport (no físic), la seva distribució (gèneres discursius d’internet: blogs, pàgines web, etc.), els aspectes tècnics (capacitat d’actualització i interacció), l’autoria (privada, pública o anònima) i la narrativa en què es presenten. Recalca que la narrativa és fonamental per a l’anàlisi de les fonts, recordant la cèlebre frase de Herbert Marshall McLuhan, "el mitjà és el missatge". També menciona l’existència de diverses maneres de comprovar la fiabilitat i la credibilitat d’aquestes fonts. Finalment, subratlla que hi ha un trasllat del treball dels historiadors i del coneixement cap a formats més accessibles, i que la recerca amb eines d'anàlisi de big data permet una investigació més extensiva i rigorosa. Així, Eiroa conclou que el "gir digital" ha afectat la societat i, en conseqüència, la disciplina de la Història, de manera que els historiadors han d'adoptar una actitud proactiva per aprofitar al màxim les seves possibilitats. 7734.mp4 7734.mp3 4

Conferència d'Alberto Venegas (Universitat de Múrcia) en el marc del 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin, titulat "Món digital, imatges i història: memòries en tensió", celebrat a Portbou. Venegas analitza com el software ha assumit el control no només de la història, sinó també de la memòria, i examina les conseqüències d'aquest canvi, citant Éric Sadin i el sorgiment de l’"individualista tirà". Segons Venegas, el concepte d'"història digital" ha quedat obsolet, perquè no només han canviat les eines per fer història, sinó també les "matèries primeres", com afirma Lev Manovich. Venegas reflexiona sobre com les noves tecnologies ens permeten experimentar el passat, però es pregunta "quin passat" es presenta a través d'aquestes tecnologies. Seguint Manovich, subratlla que moltes activitats contemporànies es realitzen a través del software. Relaciona aquesta idea amb l'estudi de Ben Jacobsen sobre l'impacte de les plataformes socials en la memòria col·lectiva i individual. Cita José Luis Brea i la seva noció de la "memòria RAM accelerada", la qual Venegas vincula amb la pèrdua de capacitat de memòria de conservació, un fenomen estudiat en àmbits com la psicologia. Argumenta que la funció de la història, de recuperar i analitzar el passat, es veu amenaçada en una cultura que depèn cada vegada més dels nous formats digitals. La "memòria activa" no estabilitza el passat, sinó que es reconstrueix contínuament, com demostren les seleccions fragmentàries de records a les xarxes socials. Venegas exemplifica això comparant els àlbums fotogràfics familiars tradicionals amb els arxius digitals dels dispositius personals. Venegas adverteix que la memòria col·lectiva controlada pel software és eficaç quan ningú en qüestiona la validesa, citant Sarah Gensburger i Sandrine Lefranc. Això fa encara més important conèixer l'origen de la informació que consumim. Finalment, parla de l'"esferificació" del passat, un procés que provoca conductes repetitives i una interpretació unívoca de la memòria. Aquesta situació limita el diàleg, la interpretació i el sentit crític dels individus. Venegas conclou citant Karl Popper, qui argumenta que l'aparició d'un únic "cigne negre" pot desmentir la creença que tots els cignes són blancs. Així, Venegas assegura que cal trencar el cicle d'autoengany cercant noves perspectives que qüestionin la noció d’un passat únic. 7735.mp4 7735.mp3 4